S’acaba de distribuir la nova publicació de la col·lecció Quaderns de l’Institut que recull els continguts de les intervencions que es van exposar al decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones 2007 al Palau de Pedralbes.
Van intervenir en aquest acte un gran nombre de dones representants de la societat civil, així com les més destacades personalitats polítiques de Catalunya. Per part institucional la presidenta de l’ICD, Sra. Marta Selva, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Sra. Carme Capdevila i el president de la Generalitat, Sr. José Montilla.
Seguidament, les expertes Marisa Fernández i Encarna Bodelón, de l’Associació de Dones Juristes, van pronunciar la conferència “El dret i les dones”.
A continuació, reproduïm un fragment de la presentació a l’acte de la presidenta de l’ICD, Sra. Marta Selva.
“La celebració d’un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones, ens ha de servir, un cop més, per aprofundir en el significat del repte que dones i homes tenim per configurar els fonaments d’una nova cultura que ha de permetre un país més sostenible i centrat en la vida de les persones que l’habiten, l’enriqueixen i el transformen.
Perquè el model de societat que va sorgir als països del món occidental ja fa molts anys que està en crisi, al llarg dels quals s’han anat forjant molts projectes de canvis radicals. I com sempre que es viu un procés de transformació estructural, les solucions que es trobin definiran els models de vida i convivència que marcaran el nostre futur.
Si alguna cosa ha caracteritzat el segle XX, és la impressionant dimensió dels canvis protagonitzats per les dones, com l’accés massiu al mercat de treball i als nivells més alts de l’educació. Al costat d’aquests avenços, les dones hem seguit diferents itineraris de reflexió sobre nosaltres mateixes, sobre el nostre lloc en el món, el nostre paper en la història, les postres necessitats i aspiracions. Per moltes de nosaltres, aquest procés ens ha conduït al convenciment que la nostra força rau en el reconeixement de la nostra diferència més enllà de la igualtat jurídica respecte als homes. I això és quelcom irrenunciable, que ens ha d’alliberar del risc de l’homologació entre els sexes i de la pèrdua de valor dels sabers femenins.
Malgrat tot, el desig de canvi a què m’he referit, no ha tingut el ressò corresponent en la resta de la societat, que ha estat molt temps ignorant o menystenint la nova realitat protagonitzada per les dones. D’altra banda, les transformacions de la cultura del treball, la internacionalització dels mercats i els canvis econòmics no han considerat tampoc els efectes del nou paper de les dones en l’organització social. Com a conseqüència, els desgavells de la nova situació han hagut de ser assumits per les mateixes dones.
En el marc de l’hegemonia del model de família en el qual els treballs d’homes i dones apareixien paral·lels i independents, el nexe entre la cura de la vida i la producció de béns va restar ocult. Amb tot, ara ja sabem que el que podríem anomenar “pressupost secret” de les societats modernes, el treball invisible i gratuït que realitzem, és la base del cicle de producció i consum mercantil i, en benefici de tothom, convé que incorporem aquesta certesa a l’anàlisi i la planificació econòmica del nostre país.”
Montserrat Carreras 