UNA MIRADA ENRERE I UN PAS ENDAVANT

Portaveu Grup Mnpal. Esquerra BCN

Ens cal fer una mirada enrere per recordar totes aquelles dones anònimes que van fer possible la realitat de les dones d’avui. Ens cal fer aquesta mirada per recordar que cada dia és 8 de març i que encara hi ha molt camí per recórrer.

És cert que hem avançat i que durant la darrera dècada les dones hem assolit grans cotes de visibilitat i de reconeixement,més formals que reals, és cert, però hem avançat. Aquesta darrera legislatura s’han aprovat lleis importants pel que fa als drets de les dones: la llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i la llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Ara bé, encara estem molt lluny d’una igualtat d’oportunitats real entre dones i homes, la realitat quotidiana ens ho recorda, la desigualtat s’ens fa palesa cada dia.

La violència de gènere és una realitat que no s’atura, estem en el primer trimestre de l’ any 2008 i ja tenim disset dones mortes en mans d’aquells que diuen que les estimaven, cal actuar i abocar recursos per prevenir i eradicar la violència masclista.

Sense arribar a una realitat tan repugnant com és la violència de gènere, cal incidir també en el fet que la nostra societat conserva una discirminació manifesta en funció de sexe:

· Encara hi ha dones que perden les seves feines perquè són mares o perquè tenen un projecte de vida propi.

· Encara hi ha moltes dones que es veuen criminalitzades pel fet de decidir no tirar endavant un embaràs.

· Encara en els llocs decisius i decisoris les dones no hi són contades.

Per tant, ens calen reformes legals importants per tal de no deixar fora de regulació altres formes de violència envers les dones com pot ser la violència econòmica. Conductes com l’assetjament sexual i psicològic a la feina han de ser penalitzades. Són necessàries polítiques públiques que continguin mesures pel reconeixement de la diversitat femenina i això voldrà dir també noves lleis en matèria de contractació laboral.

Tampoc podem oblidar que aquests darrers mesos un antic debat que moltes creiem superat és damunt la taula: l’avortament. De nou les dones som tractades com a delinqüents, antigues i velles consignes han tornat. Un cop més ens cal exigir la despenalització de l’avortament i que la llei reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.

La realitat és tossuda i ens recorda cada dia que ens queda molt camí per recórrer i molta feina per fer, però les dones tenim el temps i la voluntat de fer-ho.

Ester Capella i Farré

Regidora Portaveu Grup Municipal d’ ERC Ajuntament de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: