Tot i que amb la nova partició territorial de Barcelona es va traçar els límits del districte de Sant Martí a pocs metres de l’edifici, per raons històriques, s’ha conservat a l’edifici gòtic La Torre del Fang la ubicació del seu arxiu històric, on es conserva documentació dels orígens de l’antiga vila de Sant Martí de Provençals.
En documents d’aquest arxiu es recull la idea que el nom de Provençals es devia a la concessió d’aquestes terres als cortesans que acompanyaren Dolça de Provença a desposar-se amb Ramon Berenguer (s. XII), però l’aparició de documents anteriors a aquesta data invalida aquesta teoria. Tot i que seria més romàntic, degut a que la vida de Dolça de Provença queda lligada a tràgiques llegendes de trobadors enamorats, la Torre del Fang es creu que fou anteriorment loc de residència d’estiu dels Comtes de Provença.
L’edificació, sempre ha tingut presència en la nostra cultura local i nacional. En un discurs llegit en el Certamen Catalanista de Sant Martí de Provençals, l’11 de novembre del 1886, Jacint Verdaguer expressava: “Quina impressió em feren aqueixos camps, no sé si diga jardins, que verds i florits s’escalonaven, de feixa en feixa, des de la mar al Guinardó (…)
“…Vegí les portes de vostra antiga i hermosa església parroquial, adornades amb les ferradures del caall de Sant Martí; vegí el palau dels Comtes de Provença, per mal nom la Torre del Fang, amb ses finestres gòtiques, interessants i belles encara que mig espatllades; amb ses dues palmeres que li fan costat, una a cada banda de portal, conhortant-la de l’oblit dels homes i de la mudança del temps”.
L’any següent (1887), unes notes històriques de Joaquim Rivera Cuadreny recullen: “De la Torre del Fang, respecte a la seva primitiva construcció, hi ha molts parers. Mentre uns opinen que va construir-se a últims del segle XV, per l’arquitectura dels seus finestrals, altres asseguren que és més antiga que l’església de Sant Martí. No sabem si sofrí modificacions importants en aquest temps, peró sí, podem afirmar que els Srs. Rocabruna, a nosaltres mateixos ens digueren que poseïen el títol que acredita aquest segon parer. Inclinem-nos doncs per aquest, davant les paraules dels seus propietaris i sobretot per l’escut que presideix la principal de la casa que demostra ser del Comtat de Barcelona”.
Tot i els seus evidents orígens medievals, la torre del Fang fou posteriorment reconstruïda i es va suprimir amb les reformes la torre de guaita i defensa que no mancava a cap casa.
Montserrat Carreras 