El dilluns 30 de juny va concloure el cicle de debats al voltant de la cultura de gènere amb una jornada dedicada a la nova organització del temps, a càrrec de la coordinadora del cicle Ester Batalla i la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat Carme Porta.
En les darreres dècades, l’ús social del temps ha anat canviant, de la mateixa manera que ha canviat la societat. El temps, el seu ús, la seva gestió, així com les necessitats que es deriven de l’asincronia entre els diferents usos i horaris, s’ha convertit en els últims anys en una de les principals preocupacions de la ciutadania a Catalunya, així com a la resta de països occidentals.
El temps és un bé escàs i que cada vegada adquireix més valor per a les persones, en la mesura que és un element clau per gaudir d’una qualitat de vida millor i d’un benestar personal i familiar millor.
Per aquest motiu, la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania està impulsant el Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana , amb el qual es vol afavorir la revalorització dels temps i els espais personals i familiars, millorar la quantitat i la qualitat dels temps personals i familiars, i provocar un canvi en la concepció dels temps i dels espais que condueixi a un ús del temps més lliure i que possibiliti el benestar dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. 
Després d’un període d’anàlisi de la gestió dels temps al nostre país i mitjançant una comissió coordinadora composta per persones expertes de l’àmbit universitari i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya es va elaborar un document de base per a l’Estratègia sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana, i es va obrir un procés de participació amb l’objectiu d’enriquir aquest document base a partir de les aportacions i les reflexions de la ciutadania i el món associatiu.
Des de la perspectiva de gènere, les millores en la gestió i sincronització dels diferents temps necessiten, per fer-se efectives, d’una veritable igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el treball de mercat així com un reconeixement del valor social i econòmic del treball familiar i domèstic. Deixar de banda aquesta perspectiva podria tenir com a conseqüència que les accions impulsades esdevinguessin perverses i agreugessin les desigualtats encara existents.
Montserrat Carreras 