L’objectiu és fer visibles les dones i la relació d’aquestes amb l’àmbit de la cultura
L’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, va presentar el passat 19 de gener l’estudi “Les polítiques de dones a l’àmbit de la cultura”. L’objectiu de l’estudi és fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere en les iniciatives i les polítiques de l’àmbit cultural.
L’existència d’un elevat reconeixement del paper de les dones com a creadores, transmissores i receptores de cultura pot fer pensar que la discriminació era una cosa del passat. Efectivament, hi ha un increment de les dones en determinats camps culturals, però existeix també allò que s’anomena “sostre de vidre”, una barrera invisible que frena el seu pas als llocs de decisió, de preeminència o a l’autoritat que emana del seu fer com a dones.
La mirada androcèntrica ha ocultat, censurat i subvalorat la participació de les dones i les seves aportacions, de manera que la versió que es presenta de la cultura no és universal, com s’ha pretès tradicionalment, sinó particular i esbiaixada. Per corregir aquesta situació l’estudi proposa entre d’altres estratègies que se situï les dones al centre dels projectes i propostes culturals; que tota proposta cultural s’avaluï pel que fa al seu impacte en els homes i les dones, i que no es tracti les dones com a receptores passives o aspirants a una igualtat que signifiqui equiparar-se amb el model masculí. L’objectiu és fer visibles les dones i la relació d’aquestes amb l’àmbit de la cultura
L’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, va presentar el passat 19 de gener l’estudi “Les polítiques de dones a l’àmbit de la cultura”. L’objectiu de l’estudi és fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere en les iniciatives i les polítiques de l’àmbit cultural.
L’existència d’un elevat reconeixement del paper de les dones com a creadores, transmissores i receptores de cultura pot fer pensar que la discriminació era una cosa del passat. Efectivament, hi ha un increment de les dones en determinats camps culturals, però existeix també allò que s’anomena “sostre de vidre”, una barrera invisible que frena el seu pas als llocs de decisió, de preeminència o a l’autoritat que emana del seu fer com a dones.
La mirada androcèntrica ha ocultat, censurat i subvalorat la participació de les dones i les seves aportacions, de manera que la versió que es presenta de la cultura no és universal, com s’ha pretès tradicionalment, sinó particular i esbiaixada. Per corregir aquesta situació l’estudi proposa entre d’altres estratègies que se situï les dones al centre dels projectes i propostes culturals; que tota proposta cultural s’avaluï pel que fa al seu impacte en els homes i les dones, i que no es tracti les dones com a receptores passives o aspirants a una igualtat que signifiqui equiparar-se amb el model masculí.
Montserrat Carreras 