Un dels pitjors problemes que detecten tots els observatoris que recullen dades sobre societat de la informació és el de la fractura digital de gènere: l’ús de les TIC per part de les dones no és tan intensiu com en el cas dels homes. Les dones no entren al món de la tecnologia en la mateixa mesura, ja que el benefici que troben és marginal. La tecnologia com eina de treball és teòricament neutra, però tot i ser cert en un principi, les dones generalment acostumen a dedicar més temps a la seva vida personal i familiar que els homes. En quant als continguts actuals dels serveis de la societat de la informació acostumen a ser androcèntrics i molts cops sexistes. És el peix que es mossega la cua: com que hi ha més homes que s’hi dediquen, que els dissenyen i que els consumeixen, és lògic que els productes resultants girin al voltant dels seus interessos. I com més s’allunyen dels interessos femenins, menys dones veuen atractiva l’oferta. Per tant cal trencar el cercle des de les polítiques públiques, promovent el disseny a partir de les necessitats de les dones alhora que s’impulsen els continguts promoguts per dones.
Tot plegat ha d’implicar, d’una banda, garantir la igualtat d’oportunitats de les dones de BCN a la societat del coneixement, i de l’altra, fer disminuir la discriminació per motius de gènere i incrementar alhora l’autonomia de les dones. En l’àmbit laboral, per exemple, l’accés inferior de les dones a les tecnologies de la informació és un obstacle que impedeix la promoció econòmica del 53 per cent de la ciutadania. I per tant és un fre al desenvolupament de la ciutat, primer, però també acaba representant a la llarga una gran inversió en serveis a les persones i en benestar social.
Cal enfocar la societat del coneixement com a repte i com a oportunitat per a les dones de la nostra ciutat per avançar en la cohesió social; les tecnologies i les eines de comunicació els poden permetre contactar amb altres persones, crear grups d’interessos comuns, cercar una ocupació, tenir formació, crear xarxes i, sobretot, disposar d’un espai que els pot permetre superar algunes barreres, com ara la manca de temps o la invisibilitat de la tasca científica, tecnològica i cultural generada per dones, i de les seves importants aportacions a la societat.
En conclusió, cal aconseguir la participació de les barcelonines a la societat del coneixement en clau d’igualtat d’oportunitats, però respectant la pròpia heterogeneïtat del col·lectiu femení, per tal d’assolir una societat del coneixement més plural més representativa i més democràtica.
Montserrat Carreras 
One comment