Dones hiperactives

De les 3.765.000 dones que viuen a Catalunya, quasi 2.400.000 es troben en edats compreses entre els 18 i els 65 anys, és a dir, la franja de més activitat.

dona treballant a l'oficina

Per la majoria d’aquestes dones, fer una doble jornada -dins i fora de la llar- és una cosa habitual. Per a moltes ha estat així sempre i d’altres s’han anat adaptant relativament ràpid al treball fora de la llar, tant si és remunerat com si es tracta de treball voluntari. Ben al contrari, els homes no s’han incorporat amb el mateix entusiasme a gaudir de la vida domèstica. I per acabar-ho d’adobar, les administracions i les empreses fomenten la conciliació de la vida laboral i la familiar de les dones, amb la qual cosa son més productives a casa i a la feina. Es a dir, poden treballar més i… també van més cansades, es clar.

La majoria dels homes, acabada la jornada laboral o com a mínim els caps de setmana, disposen d’una mica de temps de descans i desenvolupament personal. Però això és impensable per a les dones amb càrregues familiars. I ciència-ficció si parlem de famílies monomarentals, cada dia més nombroses.

Les dones avui ja no poden parlar només de desigualtats. Es veuen en greu perill de quedar excloses de la societat per manca de temps per a la participació en les activitats socials i culturals, sindicals i polítiques. I també perquè en una societat on la precarietat laboral ja estava esdevenint un mal endèmic entre la població femenina i comprometia greument les seves expectatives en el futur, ara hi hem de sumar els efectes de la crisi econòmica que agreuja de forma brutal la feminització de la pobresa.

També les condiciona el baix nivell d’accés a les NT, tant per manca de formació en les franges d’edat més madura com pels elevats costos de l’accés a la banda ampla i dels serveis de telecomunicacions; i això priva moltes dones d’una valuosa eina de gestió del temps.

Un altre problema amb que es troben és la manca de recursos de transport públic. La baixa freqüència de pas de la majoria de les línies d’autobusos urbans i interurbans fa que es perdi molt de temps esperant o que s’hagin de fer llarguíssims recorreguts per desplaçar-se. Es a dir que fer quatre viatges per anar i venir de la feina, pot acabar representant fàcilment de 3 a 4 hores diàries.

 Les polítiques públiques i la participació ciutadana

La Generalitat assenyala, des de fa temps, com a objectiu important afavorir polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, i en la passada legislatura es va impulsar des de la Secretaria de Famílies un pla estratègic per al desplegament d’una política global i coordinada que faciliti una millor conciliació dels temps de la vida social; alhora que va engegar campanyes per al repartiment paritari de les tasques de la llar, amb la voluntat de sensibilitzar i obrir el debat i la reflexió sobre la necessitat de la coresponsabilització en la distribució dels treballs domèstics. També l’Ajuntament de Barcelona va comptar durant 8 anys amb una regidoria dels usos del temps a la ciutat, que va impulsar un munt d’estudis en aquest camp.

Però dur aquests plans a la pràctica és especialment difícil d’aplicar en tant que les mesures d’aquest tipus s’han de desplegar de manera general a tot el territori si es vol que siguin efectives i requereixen un canvi de mentalitats profund, de tota la societat, per poder modificar les rutines socials i de producció. I també cal entendre, que la conciliació afecta per igual a dones i a homes, per que si ells no s’impliquen i no comparteixen les responsabilitats familiars, la mateixa conciliació es torna en contra de les dones i acaba afavorint la seva sobreexplotació.

Pel que fa a la participació ciutadana, també es fa palès la necessitat de reorganitzar el temps per tal de facilitar l’accés de les dones a la construcció social. La majoria de reunions dels ajuntaments, associacions de veïns i entitats culturals se celebren a partir de les vuit del vespre i sovint acaben tan tard que difícilment es pot demanar a les dones que participin amb entusiasme de la vida ciutadana quan les seves aportacions es debaten i s’exposen a hores totalment incompatibles amb les seves vides quotidianes. D’aquesta manera l’organització dels temps de la vida política i social es fixa en benefici d’uns determinats col•lectius –massa sovint masculins- i en detriment d’uns altres, casualment, massa sovint femenins.

 El camí vers un model més sostenible

Les vivències molts cops angoixants per unes responsabilitats que creixen cada dia, dobles i triples jornades que recauen sobre les espatlles de les dones, ens dibuixen una imatge resultant que demana amb urgència una estratègia de reorganització de la societat que faci possible la conciliació i que permeti disposar d’un temps personal per al desenvolupament humà.

La mirada de les dones pretén canviar el centre de la organització social del temps i els espais, fins ara fixat pel mercat -l’activitat productiva remunerada- i posar en el centre la pròpia vida de les persones. Els beneficis que s’esperen aconseguir no són financers, sinó que es basen en la satisfacció de les necessitats de la gent. Per aconseguir aquests beneficis cal donar valor al treball reproductiu de la vida humana: l’atenció i la cura de les persones, les tasques de la llar, el treball social, l’atenció dels afectes, les activitats culturals, el lleure, la participació ciutadana i la formació en valors democràtics de la nova ciutadania. Cal fer que la importància de la pròpia vida quotidiana sigui el motor de la transformació de la societat en un model més just i sostenible.

Perquè l’actual model que fa recaure en les dones tota la responsabilitat de la doble jornada no és sostenible i aquest és un altre aspecte que preocupa molt les dones: la sobrecàrrega de treball i també emocional que suposen per a elles els canvis socials dels darrers anys, la tirania de la doble presència, i els seus efectes en la salut de la població femenina.

Per tal de solucionar aquests desequilibris, cal sensibilitzar la societat sobre el valor del temps de les dones i aplicar mesures per corregir les desigualtats que es produeixen en funció de tenir o no tenir temps. I també de a quines activitats dediquen el seu temps els homes i les dones, en base als rols de gènere que la societat els ha imposat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: