LA LLEONA DE TENNESSEE

Si diem que al món del Soul i del Rock hi ha una figura que destaca per damunt de les altres per la seva increïble energia sobre l’escenari, els seus moviments sensuals i la seva esvelta figura no ens estem referint a una joveneta, sinó a la més veterana de totes les roqueres: la lleona de Tennessee, Tina Turner.

Annie Mae Bullock, que és com es diu en realitat, va venir al món el 1938 a un petit poble al costat de Brownsville, a l’estat de Tennessee dels Estats Units. Va començar la seva carrera de cantant quan era tot just adolescent, a finals dels 50, i va entrar a formar part d’un grup que dirigia Ike Turner, que poc temps després es convertiria en el seu marit.

Amb només 18 anys, la seva figura sexual i els seus moviments felins sobre l’escenari van causar un impacte immediat i en un parell d’anys ja era el focus d’atenció i molt famosa al món musical amb el duet que la parella va formar i que va prendre el nom de tots dos: Ike i Tina Turner. Van començar a pujar a les llistes d’èxits i el 1960 tenien ben col•locat el tema “A fool in love”, al qual van seguir d’altres fins que el 1971 va arribar el seu més gran èxit com a parella, la versió de “Proud Mary”, que va assolir el número 4 de la revista Billboard.

La popularitat del duet anava en augment – el 1966 havien arribat a actuar com a teloners dels Rolling Stones- però damunt de l’escenari era Tina qui centrava tota l’atenció amb els seus moviments sensuals i traspuant força salvatge per tot arreu. Fins i tot, treballant la parella amb el famós productor Phil Spector, aquest va insistir a que fos Tina qui posés la veu a la monumental simfonia pop “River Deep- Mountain High”, la producció més ambiciosa i més cara de la història de la música moderna fins aleshores.

Però a la vida privada, la parella no anava gens bé. La gelosia del seu marit i la seva addicció a les drogues feien que la convivència fos un infern, de pallisses i humiliacions constants. A mitjans dels anys 70, Tina va decidir separar-se d’Ike i seguir un nou camí en solitari … bé, no tan solitari si tenim en compte que tenia els seus quatre fills que mantenir.

El 1975 va retornar al món artístic amb la inoblidable versió cinematogràfica de l’òpera rock “Tommy” del grup The Who, interpretant el paper de la Reina de l’Àcid; però la resta de la dècada la va passar en la foscor, dedicada a treballar a cabarets i sales nocturnes per tirar endavant.

No va ser fins a començaments dels anys 80 que Tina Turner va tornar a aparèixer amb força. El 1981, una dona negra amb més de quaranta anys tornava contra tot pronòstic al primer pla del món de la música; de forma brillant, tornant a ser telonera dels Rolling Stones i també de Rod Steward al seu concert de Los Angeles i reprenent la seva carrera discogràfica amb més dinamisme i força que mai. Havia encetat la seva millor i més fecunda etapa artística.

El 1983 va enregistrar el tema de Temptations “Ball of Confusion” i el 1984, amb el seu nou segell discogràfic EMI, va produir el que la crítica ha reconegut com el seu millor treball “Private Dancer”, primer número 1 de vendes durant tres setmanes seguides, amb títols com “What’s love got to do with it”, que ja formen part de la història del rock. I l’any següent va tornar a assaborir el triomf amb la participació a la pel•lícula “Mad Max: més enllà de la cúpula del tro”, on interpretava el tema “We don’t need anhother hero”, que també va acaparar el número 1 a les llistes durant setmanes.

 El seu següent gran hit seria “Tipical male”. Després vindrien nous èxits com el disc “Break every rule”, produït per Mark Knopfler i la recopilació “Simply the Best”. També va continuar present al món del cinema en assolir un gran reconeixement interpretant el tema de la pel•lícula “Goldeneye”, de la sèrie de James Bond.

A finals de la dècada dels 90, el seu ritme de treball va disminuir i l’any 2000, després del seu seixantè aniversari, Tina va anunciar des de la seva residència de Zurich (a Suïssa) que es retiraria després de fer una gran gira multitudinària, amb 95 actuacions per tot el món, que seria l’última.

Però el 2008, la llegenda del soul  va confessar a la seva amiga  Sophia Loren, que ja havia descansat prou i que estava considerant reprendre el camí de les actuacions en directe. Turner, amb 68 anys ja havia aparcat la jubilació per interpretar juntament amb Beyonce el seu històric tema “Proud Mary” a la gala dels premis Grammy, rebent una grandíssima ovació per part del públic. I la insistència dels seus milions de fans van fer despertar-li el cuquet per tornar a trepitjar els escenaris.

D’aquesta manera, el 2009, la considerada incombustible àvia del rock va tornar amb una gira mundial, amb més de 70 concerts,  per promocionar el seu darrer disc recopilatori “Tina!”. Aquest àlbum en CD i DVD va ser enregistrat en directe el març d’aquell any al GelreDome d’Arnhem (Holanda) davant d’un auditori de 70.000 personas.

Tina Turner ostenta el rècord de la més gran assistència a un concert pagat per a un sol artista, a l’estadi de Maracanà del Brasil, quan va aconseguir que hi assistissin 184 mil persones per veure-la actuar; tot superant en 4 mil persones el rècord anterior que estava en poder de l’ex-Beatle Paul McCartney.

L’ atractiu de la lleona de Tennessee sobre l’escena era especial i els seus concerts sempre han estat multitudinaris. Totes les persones que han vist actuar l’electritzant cantant en un concert diuen que hi tornarien sempre, perquè no es pot comparar a cap altre artista, amb tota la seva força, sensualitat i qualitat indiscutible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: